skip to main |
skip to sidebar
Pel carrer consell de Cent, vam arribar al de Pau Claris, i abans d’arribar a Diputació, vam trobar el passatge permanyer, en el qual hi ha unes cases d’uns colors molt clars, que són oficines per dins. Al voltant i tenen moltes plantes i arbustos amb flors, el carrer és un carrer estret i empedrat. El vam travessar i vam sortir al carrer Roger Llúria i el vam creuar fins a arribar a una illa de cases, on hi havia una torre anomenada “torre de les aigües” que antigament era un depòsit d’aigua. La forma de vida de les case
s del interior de les illes podem considerar que era millor ja que estaven mes allunyats del soroll i per tant tenien més tranquil·litat, encara que d’altra banda no tenien vistes ala carrers de la ciutat. Vam pujar pel carrer Llúria, tot parant atenció a les cantonades. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes 
les capes socials, i bona mostra d’aquesta és l’extraordinària quantitat d’obres populars marcades per l’estil modernista. En arribar al carrer Aragó, vam trobar l’església gòtica de la Concepció i pel carrer de Llúria vam entrar al claustre. Aquesta església alberga una historia molt curiosa, aquest temple pertanyia al Antic monestir de Junqueras, fundat el segle XIII i estava situat en l’actual carrer Junqueras. Quan Isabel II va ser destronada, els dirigents revolucionaris de la ciutat van decretar la demolició del monestir. Intentant aconsegu
ir que aquell tresor artístic no desaparegués, es va aconseguir que el Ajuntament cedís les seves pedres i es traslladés a la seva ubicació actual. La reconstrucció es va dur a terme pedra a p
edra des de el 1869. Després, vam anar al carrer València i vam girar cap al carrer Bruc, al xamfrà vam veure un edifici molt curiós el qual és el conservatori municipal de la música. Pujant pel carrer Bruc fins a Diagonal, ens vam trobar amb La Casa De Les Punxes, que va ser construïda per Josep Puig i Cadafalch i rep aquest nom ja que consta de sis torres coronades amb agulles còniques.
Pel carrer consell de Cent, vam arribar al de Pau Claris, i abans d’arribar a Diputació, vam trobar el passatge permanyer, en el qual hi ha unes cases d’uns colors molt clars, que són oficines per dins. Al voltant i tenen moltes plantes i arbustos amb flors, el carrer és un carrer estret i empedrat. El vam travessar i vam sortir al carrer Roger Llúria i el vam creuar fins a arribar a una illa de cases, on hi havia una torre anomenada “torre de les aigües” que antigament era un depòsit d’aigua. La forma de vida de les case
s del interior de les illes podem considerar que era millor ja que estaven mes allunyats del soroll i per tant tenien més tranquil·litat, encara que d’altra banda no tenien vistes ala carrers de la ciutat. Vam pujar pel carrer Llúria, tot parant atenció a les cantonades. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes 
les capes socials, i bona mostra d’aquesta és l’extraordinària quantitat d’obres populars marcades per l’estil modernista. En arribar al carrer Aragó, vam trobar l’església gòtica de la Concepció i pel carrer de Llúria vam entrar al claustre. Aquesta església alberga una historia molt curiosa, aquest temple pertanyia al Antic monestir de Junqueras, fundat el segle XIII i estava situat en l’actual carrer Junqueras. Quan Isabel II va ser destronada, els dirigents revolucionaris de la ciutat van decretar la demolició del monestir. Intentant aconsegu
ir que aquell tresor artístic no desaparegués, es va aconseguir que el Ajuntament cedís les seves pedres i es traslladés a la seva ubicació actual. La reconstrucció es va dur a terme pedra a p
edra des de el 1869. Després, vam anar al carrer València i vam girar cap al carrer Bruc, al xamfrà vam veure un edifici molt curiós el qual és el conservatori municipal de la música. Pujant pel carrer Bruc fins a Diagonal, ens vam trobar amb La Casa De Les Punxes, que va ser construïda per Josep Puig i Cadafalch i rep aquest nom ja que consta de sis torres coronades amb agulles còniques. 
0 Comments:
Post a Comment