Després de fer el recorregut establert i d’anar a buscar el mapa al Palau Robert vam quedar davant la Casa Milà, o Pedrera, que va ser un malnom despectiu causat per la seva diferent estructura i les seves formes. Allà, seguidament, ens dividiríem en grups i faríem una visita guiada. La noia que ens va mostrar l’interior d’aquest original edifici, encarregat a Antoni Gaudí pel senyor Milà i construït entre 1906 i 1912, es deia Maria.
PLANTA BAIXA I PRIMERA 
Vam començar visitant la planta baixa, on ja es veia reflectit el modernisme de l’època i la tendència de l’arquitecte per apropar la natura en les voluminoses formes de les parets, l’oval i el cercle sense tapar que hi havien per sostre (deixant així entrar tota la claror possible), els dibuixos de les columnes i les macetes en forma de pentàgon. Des de aquesta mateixa planta veiem part de la primera, la més feta al detall i la més gran, ja que constava de 1300m2, on vivien antigament els senyors Milà.
Vam començar visitant la planta baixa, on ja es veia reflectit el modernisme de l’època i la tendència de l’arquitecte per apropar la natura en les voluminoses formes de les parets, l’oval i el cercle sense tapar que hi havien per sostre (deixant així entrar tota la claror possible), els dibuixos de les columnes i les macetes en forma de pentàgon. Des de aquesta mateixa planta veiem part de la primera, la més feta al detall i la més gran, ja que constava de 1300m2, on vivien antigament els senyors Milà.
ALTRES PLANTES I PÀRKING
Les altres plantes que estaven més amunt estaven llogades a famílies i dedicades al servei. Aquest últim sector sempre pujava per les seves respectives escales, en canvi, els senyors pujaven tant en ascensor, dels pocs que hi havia a l’època, com per les seves escales personals que duien directament al primer pis. Quan la Maria ens va explicar que aquesta edificació tan abstracta i que s’avançava a l’època tenia pàrking ens vam quedar impressionades, i és que, tot i que la Sra. Milà era molt conservadora i li agradava més moure’s mitjançant carruatge tirat per cavalls, el seu marit tenia un dels primers cotxes dels de la època i allà era on el guardava.
Les altres plantes que estaven més amunt estaven llogades a famílies i dedicades al servei. Aquest últim sector sempre pujava per les seves respectives escales, en canvi, els senyors pujaven tant en ascensor, dels pocs que hi havia a l’època, com per les seves escales personals que duien directament al primer pis. Quan la Maria ens va explicar que aquesta edificació tan abstracta i que s’avançava a l’època tenia pàrking ens vam quedar impressionades, i és que, tot i que la Sra. Milà era molt conservadora i li agradava més moure’s mitjançant carruatge tirat per cavalls, el seu marit tenia un dels primers cotxes dels de la època i allà era on el guardava.
ÀTIC I GOLFES
Després d’informar-nos sobre el primer pis, al qual no vam poder accedir, vam pujar per les escales de l’antic servei cap a l’àtic que realment era molt menys decorat i guarnit que el primer. Un cop en aquell pis ens hi van dur a una sala que tot i no semblar-ho disposava de 60m2. Després de veure unes diapositives sobre els plànols antics i recents de Barcelona seguides per les explicacions de la Maria, vam observar una maqueta de La Pedrera, amb totes les seves sales. Una altre maqueta d’aquesta obra la vam veure al pujar a les golfes. Aquestes eren diferents a qualsevol altres, estaven fetes mitjançant 270 arcs catanaris que s’aguantaven per sí sols i que, a més, suportaven el pes del terrat. A més, aquesta part de l’edifici estava destinada per a rentar i eixugar la roba, gràcies a la seva bona ventilació.
Després d’informar-nos sobre el primer pis, al qual no vam poder accedir, vam pujar per les escales de l’antic servei cap a l’àtic que realment era molt menys decorat i guarnit que el primer. Un cop en aquell pis ens hi van dur a una sala que tot i no semblar-ho disposava de 60m2. Després de veure unes diapositives sobre els plànols antics i recents de Barcelona seguides per les explicacions de la Maria, vam observar una maqueta de La Pedrera, amb totes les seves sales. Una altre maqueta d’aquesta obra la vam veure al pujar a les golfes. Aquestes eren diferents a qualsevol altres, estaven fetes mitjançant 270 arcs catanaris que s’aguantaven per sí sols i que, a més, suportaven el pes del terrat. A més, aquesta part de l’edifici estava destinada per a rentar i eixugar la roba, gràcies a la seva bona ventilació.
TERRAT
Ja per últim, vam pujar les últimes escales que faltaven per arribar al terrat, on antigament mai hi pujava ningú tot i la seva bellesa. Allà al damunt hi havia molt bones vistes i també es podien apreciar les creus que hi havia al cap damunt dels torreons. Tant aquest detall, com les inscripcions d’una pregària a la façana de l’edifici ens demostra que Gaudí era una persona lligada a la religió.
¿Y FINS ARA?
Finalment la Maria ens va explicar que el Sr. Milà va morir al 1947 deixant a la seva dona en una situació difícil per la qual va haver de vendre la seva propietat. Més tard, al 1986 Caixa Catalunya va comprar aquest lloc tan emblemàtic i visitat de Barcelona en el qual avui en dia es fan activitats culturals per a totes les edats.
Ja per últim, vam pujar les últimes escales que faltaven per arribar al terrat, on antigament mai hi pujava ningú tot i la seva bellesa. Allà al damunt hi havia molt bones vistes i també es podien apreciar les creus que hi havia al cap damunt dels torreons. Tant aquest detall, com les inscripcions d’una pregària a la façana de l’edifici ens demostra que Gaudí era una persona lligada a la religió.
¿Y FINS ARA?
Finalment la Maria ens va explicar que el Sr. Milà va morir al 1947 deixant a la seva dona en una situació difícil per la qual va haver de vendre la seva propietat. Més tard, al 1986 Caixa Catalunya va comprar aquest lloc tan emblemàtic i visitat de Barcelona en el qual avui en dia es fan activitats culturals per a totes les edats.
0 Comments:
Post a Comment