PALAU VIRREINA
Entre llibres i revistes, entre diaris i postals, vam ficar-nos per un carrer on vam trobar el Palau de Virreina, la seu del qual actualment es de cultura (Institut de Cultura de Barcelona). Aquest palau, que rep el seu nom per la dona d’un Virrei de Perú que el va fer construir al segle XVIII, ens va donar la benvinguda amb uns gegants molt grans amb els que ens veureu a la fotografia.

Entre llibres i revistes, entre diaris i postals, vam ficar-nos per un carrer on vam trobar el Palau de Virreina, la seu del qual actualment es de cultura (Institut de Cultura de Barcelona). Aquest palau, que rep el seu nom per la dona d’un Virrei de Perú que el va fer construir al segle XVIII, ens va donar la benvinguda amb uns gegants molt grans amb els que ens veureu a la fotografia.
------------------------------------------------------
EL MERCAT DE SANT JOSEP
Una mica més avall, acabat el senyoriu, ens vam endinsar per la zona més popular, on els senyors i les senyores compren el menjar per poder fer uns bons i saludables plats. Aquest conjunt de carrers coberts que disposa de 2583m², es diu Mercat de Sant Josep, tot i que és més conegut com ‘La Boqueria’. Es un lloc fàcilment identificable tant per l’escut que el presideix, com per les exuberants parades que hi ha a dins. Vam detenir-nos en una d’elles per prendre una deliciosa macedònia, Mmmm.. y seguidament en un bar anomenat ‘Pinocho’, ja que és molt popular i, a més, és justament on va servir-se per primer cop el ‘biberó’, que no és antre cosa que cafè amb llet condensada.
Una mica més avall, acabat el senyoriu, ens vam endinsar per la zona més popular, on els senyors i les senyores compren el menjar per poder fer uns bons i saludables plats. Aquest conjunt de carrers coberts que disposa de 2583m², es diu Mercat de Sant Josep, tot i que és més conegut com ‘La Boqueria’. Es un lloc fàcilment identificable tant per l’escut que el presideix, com per les exuberants parades que hi ha a dins. Vam detenir-nos en una d’elles per prendre una deliciosa macedònia, Mmmm.. y seguidament en un bar anomenat ‘Pinocho’, ja que és molt popular i, a més, és justament on va servir-se per primer cop el ‘biberó’, que no és antre cosa que cafè amb llet condensada.
OBRA DE JOAN MIRÓ

Al bell mig del tram de rambla que trepitjàvem vam trobar una obra de ceràmica d’en Joan Miró anomenada com el seu cognom: Miró. Alhora, vam alçar la vista i vam poder comprovar la bellesa de l’art oriental en una de les seves edificacions a Barcelona.
LICEU
Seguint per les transitades Rambles vam arribar al Gran Teatre del Liceu, i recordant obres com la petita flauta màgica que havíem anat a veure allà de petites, ens vam adonar que la funció d’aquell edifici era aquella, representar obres de teatre, òpera, dansa, etc. El liceu va ser construït al 1847 i va ser considerat per a molts una de les millors cases d’òpera en Europa tot i que va cremar-se tràgicament en 1994. L’auditori i l’escenari van quedar destruïts. El nou Liceu va ser inaugurat a l’any 2000, mantenint la façana original i millorant les instal·lacions. Al Gran Teatre s’han representat les millors òperes a nivell internacional per les grans estrelles de l’òpera, així com els catalans Montserrat Caballé, Josep Carreras i Jaume Aragall.

Seguint per les transitades Rambles vam arribar al Gran Teatre del Liceu, i recordant obres com la petita flauta màgica que havíem anat a veure allà de petites, ens vam adonar que la funció d’aquell edifici era aquella, representar obres de teatre, òpera, dansa, etc. El liceu va ser construït al 1847 i va ser considerat per a molts una de les millors cases d’òpera en Europa tot i que va cremar-se tràgicament en 1994. L’auditori i l’escenari van quedar destruïts. El nou Liceu va ser inaugurat a l’any 2000, mantenint la façana original i millorant les instal·lacions. Al Gran Teatre s’han representat les millors òperes a nivell internacional per les grans estrelles de l’òpera, així com els catalans Montserrat Caballé, Josep Carreras i Jaume Aragall.
PLAÇA REIAL
La Plaça Reial tampoc té res que envejar-li al Liceu, ja que és preciosa, està il·luminada amb uns fanals de forma al·legòrica d’arbre que va dissenyar Antoni Gaudí i Cornet al 1879 i al centre d’ella hi trobem una gran font amb tres figures. Aquestes tres figures són tres germanes de la mitologia gregoromana: Les Tres Gràcies (Eufrosine, Talia i Aglae), filles de Zeus i de la nimfa Eurinome. Eres belles com Venus i dispensaven als homes els dons de les seves gràcies. Una cosa a tenir en compte és que es representes agafades de les mans per simbolitzar que la humanitat ha d’estar unida per fer el bé. En l’obra de Rubens, aquestes tres figures es troben connectades entre sí a través dels braços, el vel i les mirades, o sigui que la unió és, a més de física, psicològica. Aquesta és la principal novetat de la composició.
La Plaça Reial tampoc té res que envejar-li al Liceu, ja que és preciosa, està il·luminada amb uns fanals de forma al·legòrica d’arbre que va dissenyar Antoni Gaudí i Cornet al 1879 i al centre d’ella hi trobem una gran font amb tres figures. Aquestes tres figures són tres germanes de la mitologia gregoromana: Les Tres Gràcies (Eufrosine, Talia i Aglae), filles de Zeus i de la nimfa Eurinome. Eres belles com Venus i dispensaven als homes els dons de les seves gràcies. Una cosa a tenir en compte és que es representes agafades de les mans per simbolitzar que la humanitat ha d’estar unida per fer el bé. En l’obra de Rubens, aquestes tres figures es troben connectades entre sí a través dels braços, el vel i les mirades, o sigui que la unió és, a més de física, psicològica. Aquesta és la principal novetat de la composició.
0 Comments:
Post a Comment