L'Eixample de Barcelona, és una zona que entre el 1854 i el 1856 es va aconseguir enderrocar les muralles que no permetien el creixement d'aquesta ciutat i permetre de fer un pla per eixamplar-la urbanísticament. Això va ser després d'un seguit de negociacions amb el govern central i de grans presions per part de la pobació, tan la burgesa com la de les capes populars de Barcelona.
Dins la casa Milà, despès d'una petita presentació de la pedrera i la manera de vida d'aquella época, la guia ens va explicar mitjançant unes diapositives el procès d'enxamplament de Barcelona.
Tot va començar amb un concurs de projectes urbanístics convocat per el consorti barceloní l'any 1859. Per sorpresa de molts nosaltres, l'arquitecte guanyador va ser Rovira i Trias i no Cerdà com imaginavem abans. Seguidament vam entendre la nostra confusió: paral·lelament d'aquest concurs, el govern central en va encarregar un altre pla a l'enginyer Ildefons Cerdà, aquest es va imposar per un decret i va anul·lar la decisió de l'Ajuntament de Barcelona.
Tot així, com vam poder comprovar en els plànols de les diapositives, el pla Cerdà no es va dur a terme exactament, s'opinava que aquest tenia un nombre excesiu d'espais "desaprofitats" en jardins. El seu pla no es destinava, només, a l'espai que avui ocupa el districte de l'Eixample; va plantejar-lo també entre Montjuïc i el riu Besos, incloent-hi el terme de Sant Martí.
PLA CERDÀ:
Personalment el pla urbanístic de Ildefons Cerdà ens va semblar molt acertat, ell volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciessin uns barris dels altres per les condicions de vida imposades.
Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travessers. Tots ells uniformes, excepte dues vies superposades -la Diagonal i la Meridiana- i la Gran Via de les Corts Catalanes. El punt on es trobaven aquests eixos era el gran centre de comunicacions de l'Eixample, en el qual es preveia una gran plaça, la de les Glòries Catalanes.
Les illes no eren tancades. A l'interior de cada una només es permetia construir en un o dos costats, i la resta de l'espai es deixava per al jardí dels veïns. Les cases no podien sobrepassar els 16m d'alçada. Cerdà ho va establir així perque els ciutadans visquesin en cases ben il·luminades per en les quals circulés l'aire net dels jardins que les havien d'envoltar per tot arreu. A més d'aquests petits jardins, a cada barri es feia un gran parc de quatre a vuit illes d'extensió.
Tot i que en aquell moment era difícil d'imaginar-se l'existència de l'automòbil, es va deixar carrers espaiosos, i els xanfrans tallats per facilitar el pas dels carros, els cotxes i els tramvies de cavalls.
L'eixample que està situat entre l'Avinguda Diagonal i la Gran Via, comprèn un perímetre aproximat de 3.500 metres i una àrea aproximada de 800.000 m2.
“LA RAJOLETA”:
Tots sabem que a Esplugues hi havia una fàbrica de rajoles per a tots coneguda com “la Rajoleta”. La fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, però, va tenir molta més importancia de la que nosaltres ens imaginàvem. Desde l'any 1858 al 1960, aquesta, importava rajoles per a decorar façanes i construccions dels arquitectes modernistes més importants de la época com ho van ser: Antoni Gaudí (amb la Casa Batlló, Parc i Palau Güel...), Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch.
MODERNISME ARQUITECTÒNIC:
La influència del modernisme arquitectònic es deixa sentir a l'arquitectura actual, la dels anys 80 i 90 del segle XX. El modernisme com a tal, neix a Bèlgica de la mà de Van de Velde i Víctor Horta, allí se li donarà el nom de art nouveau.
A Catalunya, el Modernisme adquireix una gran popularitat, que fa que, al costat dels grans arquitectes i les grans obres arquitectòniques, gran nombre d’arquitectes i mestres d’obres de tot el país adoptin aquest estil, ni que sigui barrejat amb d’altres estils o d’una manera superficial, com un “Modernisme de façana”, o fins i tot, només com una sèrie de detalls decoratius. Les característiques més:
-La inspiració en la naturalesa i l'ús d'elements d'origen natural, amb formes arrodonides.
-L'ús de la línia corba i l'asimetria.
-Hi ha també una tendència a la estilització dels motius.
-Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines.
-Una actitud tendent a la sensualitat i a la complacència dels sentits.
-La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, Egipte antic, la cultura clàssica grecoromana).
Dins la casa Milà, despès d'una petita presentació de la pedrera i la manera de vida d'aquella época, la guia ens va explicar mitjançant unes diapositives el procès d'enxamplament de Barcelona.
Tot va començar amb un concurs de projectes urbanístics convocat per el consorti barceloní l'any 1859. Per sorpresa de molts nosaltres, l'arquitecte guanyador va ser Rovira i Trias i no Cerdà com imaginavem abans. Seguidament vam entendre la nostra confusió: paral·lelament d'aquest concurs, el govern central en va encarregar un altre pla a l'enginyer Ildefons Cerdà, aquest es va imposar per un decret i va anul·lar la decisió de l'Ajuntament de Barcelona.
Tot així, com vam poder comprovar en els plànols de les diapositives, el pla Cerdà no es va dur a terme exactament, s'opinava que aquest tenia un nombre excesiu d'espais "desaprofitats" en jardins. El seu pla no es destinava, només, a l'espai que avui ocupa el districte de l'Eixample; va plantejar-lo també entre Montjuïc i el riu Besos, incloent-hi el terme de Sant Martí.
PLA CERDÀ:
Personalment el pla urbanístic de Ildefons Cerdà ens va semblar molt acertat, ell volia dissenyar una ciutat igualitària, on no es diferenciessin uns barris dels altres per les condicions de vida imposades.
Es basava en una gran xarxa de carrers perpendiculars i travessers. Tots ells uniformes, excepte dues vies superposades -la Diagonal i la Meridiana- i la Gran Via de les Corts Catalanes. El punt on es trobaven aquests eixos era el gran centre de comunicacions de l'Eixample, en el qual es preveia una gran plaça, la de les Glòries Catalanes.
Les illes no eren tancades. A l'interior de cada una només es permetia construir en un o dos costats, i la resta de l'espai es deixava per al jardí dels veïns. Les cases no podien sobrepassar els 16m d'alçada. Cerdà ho va establir així perque els ciutadans visquesin en cases ben il·luminades per en les quals circulés l'aire net dels jardins que les havien d'envoltar per tot arreu. A més d'aquests petits jardins, a cada barri es feia un gran parc de quatre a vuit illes d'extensió.
Tot i que en aquell moment era difícil d'imaginar-se l'existència de l'automòbil, es va deixar carrers espaiosos, i els xanfrans tallats per facilitar el pas dels carros, els cotxes i els tramvies de cavalls.
L'eixample que està situat entre l'Avinguda Diagonal i la Gran Via, comprèn un perímetre aproximat de 3.500 metres i una àrea aproximada de 800.000 m2.
“LA RAJOLETA”:
Tots sabem que a Esplugues hi havia una fàbrica de rajoles per a tots coneguda com “la Rajoleta”. La fàbrica de ceràmica Pujol i Bausis, però, va tenir molta més importancia de la que nosaltres ens imaginàvem. Desde l'any 1858 al 1960, aquesta, importava rajoles per a decorar façanes i construccions dels arquitectes modernistes més importants de la época com ho van ser: Antoni Gaudí (amb la Casa Batlló, Parc i Palau Güel...), Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch.
MODERNISME ARQUITECTÒNIC:
La influència del modernisme arquitectònic es deixa sentir a l'arquitectura actual, la dels anys 80 i 90 del segle XX. El modernisme com a tal, neix a Bèlgica de la mà de Van de Velde i Víctor Horta, allí se li donarà el nom de art nouveau.
A Catalunya, el Modernisme adquireix una gran popularitat, que fa que, al costat dels grans arquitectes i les grans obres arquitectòniques, gran nombre d’arquitectes i mestres d’obres de tot el país adoptin aquest estil, ni que sigui barrejat amb d’altres estils o d’una manera superficial, com un “Modernisme de façana”, o fins i tot, només com una sèrie de detalls decoratius. Les característiques més:
-La inspiració en la naturalesa i l'ús d'elements d'origen natural, amb formes arrodonides.
-L'ús de la línia corba i l'asimetria.
-Hi ha també una tendència a la estilització dels motius.
-Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines.
-Una actitud tendent a la sensualitat i a la complacència dels sentits.
-La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, Egipte antic, la cultura clàssica grecoromana).
0 Comments:
Post a Comment